Dos expedicionaris perduts apareixen pels carrers de Borredà

24 08 2010

En Gerard i en Lluís, els dos expedicionaris perduts.

Dos expedicionaris perduts a la recerca d’un cim llunyà van aparèixer encordats i perfectament equipats pels carrers de Borredà. Atès que ja no tenien forces, que la nit queia i que la gent omplia de “Taules ben parades” la Plaça Major del poble, tots dos, en Gerard i en Lluís, van recórrer encordats la plaça visitant cada “escenari”, equipats amb roba protectora del vent, el fred i la neu, amb els seus motxillots a l’esquena i el piolet a mà, sempre a punt. En veure tants plats i tan plens, amb exquisits i elaborats menjars en uns “decorats” impressionants, els seus estómacs van començar a protestar. Llavors, els expedicionaris perduts van decidir muntar un campament i sopar allà mateix, entre tantes altres persones allà reunides: menjador escolar, sopar al cementiri, barbacoa d’estiu, convent de monjos i monges, sopar de Nadal, sopar d’àngels al cel…
Tot d’una van deixar les motxilles a terra i començaren a muntar un veritable Camp Base Avançat. Un cop aixecada la tenda de campanya, estirats els sacs de dormir i desplegat tot l’equipament tècnic, van treure els estrits de cuina i començaren a preparar-se el seu sopar de muntanya.
El menú de fogonet consisti en un brou Gallina Blanca amb pasta petita, dues cuixetes de pollastre que portaven en una carmanyola i una llauna de pinya “en su jugo”. L’aigua no va faltar. Era una tarda calorosa i sufocant, i la roba tècnica no feia més que agreujar la sensació de calor.
La gent que anava a la plaça mirava curiosa que feien, qui eren i que era tot aquell material que envoltava aquells dos “astronautes” que, de tant en tant, s’aixecaven del dur terra, es posaven les ulleres de torb, s’encordaven i caminaven lentament tot visitant les “Taules ben parades” que tenien per la rodalia.
Un cop acabada la inspecció dels voltants, seien de nou al seu CBA i seguien amb el seu petit soparet.
Davant els increduls ulls dels visitants, les tasses de brou es van anar buidant, el fogonet apagant i la botiga desmuntant. A poc a poc, totes les “Taules ben parades” van anar quedant buides i marxan… El concurs havia finalitzat i els expedicionaris van girar cúa sobre els seus passos a la recerca de la seva muntanya. Ara, però, les seves motxilles carregaven un primer premi, el de “Millor Taula ben parada 2010”.


Accions

Informació

One response

25 08 2010
Clara Vilalta i Rueda

Quina crónica!!!!! molt bé i FELICITATS heu fet el cim!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: