Els “festucs” de Borredà conquereixen Montserrat

9 05 2010

A Collbató, just despres de fer el café que escalfa els motors per començar a caminar.

 

En l’excursió circular Collbató – Monestir – Cova – Collbató no hem superat les nostres anteriors “marques”. En aquesta ocasió, “només” han estat 15 km amb una mica menys de 600 metres de desnivell positiu i amb prou feines 5 horetes en “moviment”. No obstant, el magnífic recorregut dissenyat per la Rosa i en Francesc ens ha permès experimentar el que és un ascens constant de 450 metres per un pendent moderat sobre terreny pedregós, sinuós i estret, en un entorn obert que ens regalava una magnífica sensació d’espai i alçada. El límit superat, doncs, ha estat el de les noves sensacions, molt properes a les que podrem experimentar durant les ascensions muntanyenques que ens esperen en el futur. Aquesta excursió ha estat la més “alpina” de les realitzades fins ara pel Borredà SMOU.
El primer tram del recorregut, des de Collbató fins l’ermita de Sant Miquel pel Camí Vell, ens va descobrir una muntanya de Montserrat menys coneguda i més solitària, encara que en algun moment la compartim amb algun altre petit grup d’excursionistes. Sempre en ascens i a bon ritme, de tant en tant fèiem curtes parades per reagrupar-nos i tot seguit seguir avançant sense perdre’ns de vista els uns als altres, cosa no sempre fàcil quan van per davant els impacients joves, generalment més àgils i ràpids que els menys joves. Cada parada era enriquida per en Francesc amb anècdotes del lloc o explicacions sobre els paisatges que contemplàvem. El nostre guia particular és un gran coneixedor de la zona de Montserrat, on ha realitzat una intensa activitat escaladora i excursionista. 

Un pla tot pujant pel Camí Vell de Collbató al Monestir.

 

Al llarg d’aquestes primeres dues hores de camí, l’amenaça de pluja ens va acompanyar. En arribar al nostre primer destí, Sant Miquel, els entrepans van saltar de les motxilles a dins dels nostres famolencs estómacs. Mentre corria la bota de vi de’n Francesc (ni Red Bull ni Isostar, un bon vi del Penedès), varem assistir a un d’aquells instants que es guarden en la memòria. Just quan el nostre company es lamentava de la boira que impedia la visió del monestir, l’horitzó gris humit es va començar a obrir parsimoniosament. L’escena tenia alguna cosa més que encant, tenia màgia. Embolicat sota un halo misteriós, davant els nostres ulls s’anava revelant el complex del Monestir de Montserrat. En un parell de minuts, on abans només hi havia humitat en suspensió ara apareixia el nostre segon i proper destí.
Conforme més ens acostàvem al Monestir, més gent que anava i venia d’una banda a un altre. Centenars de visitants inundaven tots els racons del complex. Just abans d’arribar-hi ens trobem amb l’Eli, en Ramonet i el jove Joan, que venien a la nostra trobada per acompanyar-nos durant la visita al Monestir i després retrobar-nos en el dinar. 

El moment màgic de la jornada.

 

Quinze minuts és el temps que ens va atorgar en Francesc perquè cadascú fes el volgués per allà abans de reagrupar-nos tots a l’estació del cremallera i sortir camí del tercer destí de la jornada, la Santa Cova. Els que vam decidir dirigir els nostres passos cap a l’interior del monestir vam poder contemplar el nou i espectacular òrgan construït per Blancafort Orgueners de Montserrat. Inaugurat el 20 de març de 2010, l’òrgan té 4.242 tubs, 63 registres, fa 12,5 m d’alçada i pesa més de 12.000 kg La seva construcció va ser totalment artesanal i van ser necessàries 22.000 hores de treball per construir-lo.
Mentre l’Eli, en Joan i en Ramonet ens deien adéu des del balcó que surt a les escales del camí de la Santa Cova, alguns de nosaltres comentàvem quan durs de pujar resulten els esglaons que estàvem baixant quan es converteixen en l’últim tram de marxes com la Parets – Montserrat, la Matagalls – Montserrat o la Gràcia – Montserrat.
Varem trigar entre set i deu minuts en arribar el tercer destí. Durant el recorregut del camí, construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit, vam poder apreciar el Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916.
 

Inici de la baixada del Coll de la Serra Llarga.

 

La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu l’any 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa va convertir el lloc en centre de pelegrinatge i va propiciar la construcció del Monestir de Montserrat.
En el llibre de visites de la Santa Cova deixem constància del pas del BSM i, qui sap, si alguna promesa …
Nou moment per a reagrupar-nos i de seguida els primers passos pel coll de la Serra Llarga. La inclinació i el cansament acumulat, però sobretot el sender ple de pedres, van convertir els 450 metres de descens en un veritable calvari per als peus i els genolls de més d’un, de dos i de tres. A més, el sol castigava de valent.
Un cop caminats els primers centenars de metres, els més complicats pel tipus de terreny i la inclinació, els nens es van llançar a la carrera fins a la zona recreativa de la Salut, punt d’inici i final de l’excursió. Àngels se’n va anar amb ells. La resta, cadascú a la seva. L’últim objectiu estava literalment molt proper, tot just a tocar de les famoses Coves del Salnitre. 

Obrint camí amb cara de pocs amics.

 

Seguint amb la tradició d’una puntualitat britànica en totes les nostres sortides (i arribades), a poc a poc vam anar arribant tots: Camprubí – Gallet (Merce, Enric, Laia i Roger); Puigcercós – Barniols (Concepción, Roser i Esteve); Lleida – Salvador (Àngels, Lluís, Júlia i Sergi); Puigcercós – Picas (Xavi i Aleix, i per dinar també l’Eli, en Ramonet i en Joan); la Rosa Font i en Francesc Albero; en Lluís Preter i el seu amic Jordi Pérez, dels Falcons de Sabadell, que va venir acompanyat de la parella formada per la Maria i en Winfried, i finalment, en Jordi Parera i la seva esposa, que van venir amb el seu amic Manel.
Des d’allà ens varem desplaçar en cotxe fins al restaurant Vinyes Noves de Collbató, on en un saló privat vam celebrar la conquesta de Montserrat i agrair als amfitrions Rosa i Francesc l’organització de la jornada.
La propera serà la caminada Queralbs – Santuari de Núria. ¡Canviem Monestir per Santuari! Ens guanyarem el cel!
  

Un gest mot car de veure: en Sergi riu en públic!

 

Salut i Muntanyes! 

Fotografies de Lluís Preter, Jordi Pérez i Francesc Albero (“click” per ampliar)- 

Les fotos d’en Jordi Pérez, aquí   

Les fotos d’en Francesc Albero, aqui. 


Accions

Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: